Josep Vias Granados

National Committee: 
Position: 
Regional President - Catalonia

Pintor des de 1980.

Acadèmies Formatives:

Pintura

-Salvador Fontanills. Cabrils (Barcelona)

-Sr. Calzado (Cabrils). Barcelona

-Pau Gargallo (Badalona)

-Escola Arts i Oficis (Barcelona)

-Escola Arts Plàstiques (Mataró)

-Escola Da Vinci (Barcelona).

AWARDS:

· dos mencion especials en dos premis a nivel nacional organitzat per la cppb,el departament de art plastiques.

en els meus quadres parlo de l'ejecucion, de la cançó,

intent desenvolupar-me en el llenç,

recolzant-me, en equilibris i melodies,

de vegades, enredades, complicades.

(whittengenzianas, LOGICA, EXPERIÈNCIA, constel·lacions simpatitzant amb EVRU,

elogi el temps pausat hiper realista i atent d'Antonio Lopez, avançat al seu temps, com l'humor poètic irònic de Brossa ...

... tracte el silenci com l'ocupacion de l'espai, de vegades sense res, altres amb la ocultació, o la por a la patologia (patogenos, clixés comercials)

elogiada a l'esclavitud, en el consum tecnòcrata, donada del dogma,

intentant no influir l'optimisme, usant aquest com a teràpia, de moviment

, de traç, al constructivisme desmesurat

dins els paràmetres auris naturals ... (a un aurea barroca-natural

intentant un virtuosisme rítmic lineal ... a l'extrema raó ...

intent dotar el gest, una ànima que elogia el natural,

representa a la llibertat del individuo.trazo-gest a color-harmonia (escala harmònica) necessitant de materials de vegades vegetals-minerals,

per representar el ventall de tonalitats, en plena llibertat d'expressió,

seguint un ball natural,

connectant també amb qualsevol desordre

la gestualitat-de la causa efecte

d'alguna connexió mística que reemplaça la intanquilidad del no-res o sense més.

partint, de vegades, del que abrudto al bell i del natural a l'oblit, per retrobar-me amb el suport del color -la LEGRIA-la llum ancestral.el optimisme-la lluita.

tracte de vegades d'arrodonir el problema, amb la intuïció,

a partir d'un principi a una inèrcia lògica,

tractant de representar fora mida.

el pas constructiu funcional,

influint dels dogmes, però abandonat al traç, al gest, i la regla d'or-

a la casualitat, de l'extrema raó, a la consciència natural

idintificando l'infinit en cada traç, al eurea,

en el camí del tot al no-res i al revés

al moviment de la forma.a la no forma, o, de,

la forma al informal.

Share this page

Twitter icon
Facebook icon
Google icon
Reddit icon
Yahoo! icon